Blog

Com va començar l’aventura!

Perquè vaig decidir mudar-me a Catalunya? Com m’he adaptat?..

Com va començar la meva història amb el català,crec que ni jo ho tinc gaire clar, l’única cosa que us puc assegurar és que Sergio Dalma amb la seva cançó “Meva” va encendre una petita flama al meu cap.



L’any 2010 vaig acabar amb una relació sentimental de quatre anys, el meu primer amor s’acabava i jo necessitava fitxar-me en altres coses per portar aquella separació de la millor manera possible. La meva mare feia poc temps havia venut una casa a Barranquilla, d’on és ella, i tenia uns dinerets guardats. Jo només volia marxar lluny.

Un parell d’anys abans m’havia graduat d’una FP II en disseny gràfic, a Veneçuela cada cop la situació empitjorava i jo no trobava cap feina, de res, i mireu que ho vaig intentar, ningú pensa marxar sense abans haver-ho intentat.

La separació, l’atur, la rebel·lia de la joventut, les ganes d’aventura, tots aquests fets van ser el detonant per idear el meu pla de fugida, i encara no sé ben bé ni com estic aquí, bé sí que ho sé, vaig trobar-me un àngel.

Va ser a finals de l’octubre de 2010 quan una nit vaig decidir entrar a un xat per intentar conèixer algú que visqués a la que seria la meva nova ciutat.

El meu viatge a Espanya estava agafant forma, papers amunt i avall, viatges freqüents a Caracas, ambaixada, consolat, cartes i sol·licituds a diverses universitats. Estava decidida a fer les coses bé, a poc a poc, amb la paciència que no tenia.

Bé, aquella nit, vaig entrar com sempre, al xat habitual. Em van parlar alguns, els de sempre, els que volien més que parlar. Però va arribar un que només volia això, parlar, conèixer-me i que el conegués. No em va demanar càmera, ni Messenger, ni res… Va arribar un punt en el qual no entenia res, em semblava interessant, però vaig pensar “així ha de ser de lleig que no vol que el vegi”, pensaments superflus d’una noia de vint-i-un anys.

Vam començar a parlar a les 10 de la nit, vam acabar a les 5 de la matinada. Cap a les 3 vaig haver de ser jo qui li demanés el seu Messenger, no podia més amb el dubte de saber com era. Cap problema, me’l va donar, i amb moltes ganes i dubtes alhora vaig afegir-lo. I mare meva, quina sorpresa em vaig portar! No havia vist a cap noi tan maco a la meva vida, si, no estic exagerant, va ser aquest el meu pensament.

Jo amb 19 anyets el dia de la meva graduació

Ens vam explicar la vida com si ens coneguéssim de fa molts anys. Així van passar molts dies, ell marxava de viatge al Japó i vam perdre la comunicació dues setmanes. Mentre ell viatjava la meva aventura s’enfonsava, no disposava dels diners per fer la matrícula.

Feia dies que havia rebut la carta d’acceptació de la UB per fer un màster relacionat amb la tipografia, només havia de matricular-me, però el meu país em tallava les ales abans que em sortissin. De cap de les maneres em podia matricular, perdria la meva plaça al màster i tot s’anava a prendre pel sac.

Al mateix temps, el meu nou amic tornava de viatge i jo m’assabentava que tenia xicota (normal, aquest bombó no podia estar sol). I aquí sí que tot es va enfonsar.

La seva relació era a distància i la seva xicota, amb cos de model, vindria aviat. De totes maneres vaig voler ser la seva amiga, de tot cor volia que fos feliç. No sabia com ni perquè en molt poc temps s’havia guanyat la meva estima, i només jo tenia aquest sentiment, el del meu pare, que també el va conèixer per videotrucada em va dir “aquest noi m’inspira confiança”.

Van passar els dies, i els mesos, jo feia de consellera sentimental, ell m’ajudava a trobar alguna manera de venir, encara que fos com a turista, per treure’m l’espina. I així va ser. Van aconseguir que el meu somni es tornés una realitat, amb la seva ajuda, vaig trepitjar sòl català. El que no sabíem és que aquesta història només acabava de començar i el que era un mes es va convertir en tota una vida, junts…

Vaig tornar a Veneçuela després de tres anys.

El billet
El primer lloc que vaig visitar
A l'avió (perdoneu la meva cara)
Cap al port
La meva primera sortida al centre

Dejar una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *