Blog

Quan estimar et fa mal

Com ja us he dit abans el començament de la nostra relació va ser complicat. Jo no volia estimar tant, ell encara tenia una relació a distància, encara que no va anar del tot bé quan es van conèixer.

No us parlaré d’aquella relació en profunditat, només us diré que em va ser molt difícil portar la situació sense sentir-me malament.

Vaig arribar a Catalunya un 23 de març i ens vam fer parella un 13 d’abril. En gairebé un mes vam sortir, sopar, anant amunt i avall sense ser res més que amics. Jo estimant ell amb el cap a un altre lloc, o almenys va ser el que jo vaig sentir.

Quan ens vam fer parella va passar molt de temps perquè jo estigués segura del que ell sentia cap a mi. Potser perquè tot va començar una mica atropellat.

Una de les primeres selfis que ens vam fer al Parc Güell

Al començament tot em feia mal. Sentia que aquella situació no canviaria mai, que ell sempre seguiria enganxat a parlar amb aquella persona i jo era un premi de consol, al que t’agafes quan no en tens el bó, el que tu volies de veritat. Potser l’edat que tenia llavors no ajudava gaire, no ho sé. Però va ser una situació difícil per a mi. Encara que he de dir que ell és un home molt sensible i intentava portar-ho tot de la millor manera, però amb aquesta situació, sense voler-ho, em va fer mal.

Torneu a perdonar la meva cara

Bé, tot no va ser dolent. Crec que tota aquella situació em va fer més forta, més segura i més decidida en el que volia, i el que volia era estar amb ell, llavors era tot el que tenia al cap.

Ser immigrant és difícil, però he de confessar-vos que ell va ser que tot fos molt més fàcil. Es va adaptar al meu menjar, costums, manera de parlar, i encara que al començament va ser una mica complicat, per tot el que us acabo de comentar abans, ell va fer que la meva adaptació fos un procés perfecte, un moment preciós a la meva vida. Gràcies a ell estimo tant aquesta terra, perquè va aconseguir que la mires amb els seus ulls, i si una cosa us puc assegurar, és que ell s’estima la seva terra com cap altre.

Tinc molts moments i records al cap que vam eclipsar tots els de dolents. M’agradaria molt que m’acompanyéssiu en aquest camí, el camí d’obrir el meu cap i el meu cor a ningú i a tothom a l’hora.

I per acabar, amb aquesta entrada dedicada a ell i els inicis de la nostra relació, us vull dir una cosa que he après en aquest temps.

Qui us hagi dit que l’amor no ha de fer mal s’equivocava, l’amor és un sentiment viu i per tant canviant. Potser miris enrere i tot hagi canviat, però si de debò ha sigut amor, sempre estarà present, encara que s’hagi transformat, encara que no el puguis veure amb els mateixos ulls, l’amor no mor.

Al començament de tot drenava les meves energies escrivint i us vull deixar unes línies que vaig escriure fa molt temps però que són molt certes.

Que estigueu bé!

El secreto de la eternidad
 

Cuando te enamoras piensas que el mundo es perfecto,

que no habrá cambios con el tiempo, que todo será igual.

Más cuando ames de verdad te confieso

que lo primero que veras serán errores

que en la boca te dejarán sin sabores

y no sabrás como continuar.


Pero cuando ames de verdad te darás cuenta que

aceptarás defectos que no aceptarías ni en ti mismo.

Que las manías y costumbres del amado serán

parte de ti y, aunque no lo creas, cambiarás

Porque cuando ames de verdad los días

serán eternos si te falta su compañía.

 

Verás más grises los días si no tienes su sonrisa.

Las noches se harán más cortas cuando te acuestes en su pecho

y al jugueteo con su cabello le darás el precio del cielo.

Sabrás que en los cuentos de hadas nunca se hacen viejos

y con el pasar de los años no harán falta los te quiero.


Cada gesto será una palabra de amor en silencio.

Sabrás que lo que siempre creíste era el amor son

tonterías de niños, ilusiones pasajeras que solo te dejan vacíos.

Porque cuando ames de verdad darás el mundo por sus labios,

tu vida por la suya, un perdón cuando te haga daño.


Cuando sepas lo que es amar

amarás sin pensarlo, besarás sin razones,

 dormirás con su olor metido en tus sentidos

Y cuando ese amor haya llegado no sabrás

que estas amando, porque así somos de tontos.

 

Más detente y mira dentro de ti, que cuando

sepas que estas amando sentirás que en

cada suspiro, en cada caricia, se quedará una parte de ti.

 

Y así, al final, descubrirás que nunca morirás.

En ese amor serás eterno y con el perdurarás por siempre,

hasta que el cuerpo se funda en un infinito verso. 

Y aún allí te llevarás sus recuerdos.


El amor no muere, es energía

Cuando ames de verdad lo comprenderás.

Cuando ames, serás inmortal…



Genma Chacin

29/06/2012

Dejar una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.